18 d’ag. 2017

Pic de Gallinassa (2461 m). A l'ombra del Canigó.

Introducció
Us proposem una ruta molt agradable pels dosmils més mediterranis del Pirineu. Anem al Massís del Canigó, per pujar les muntanyes del seu contrafort oriental. Fa un parell d'anys, vam anar fins al refuge de Batère per fer una circular i ens van quedar ganes de tornar-hi. Aquella vegada, el mal temps no ens va permetre gaudir de l'entorn com es mereix. Ara sí que hem pogut passejar tranquil·lament sense patir pel temps. I ha valgut la pena tornar-hi, és un racó formidable, de muntanya pura i salvatge i sense aglomeracions, com ens agrada.

La ruta surt del refuge de Batère i segueix el GR 10 fins al Col de la Cirère. Allí, ens desviem per encarar la dura pujada que ens durà fins a la carena. Un cop assolida, anirem seguint còmodament fins al Pic de Gallinassa, un mirador excepcional del Massís del Canigó que resta a l'ombra dels seus companys més coneguts com el mateix Canigó o el Tretzevents. La tornada segueix el mateix camí, amb una curta escapada per pujar al Puig del Pèl-de-ca, un bony sense importància però que té el privilegi de ser el primer dosmil del Pirineu si es ve del Mediterrani.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Refuge de Batère (1470 metres)
Punt d’arribada: Refuge de Batère (1470 metres)
Horari: 4 hores 50 minuts
Cims: Pic de Gallinassa, 2461 metres
             Puig del Pèl-de-ca o Peldecà, 2105 metres
Distància: 11 km
Desnivell acumulat: +968 metres
Material: En condicions hivernals seran necessaris els crampons i piolet. 
Dificultat: Mitjana. La pujada des del Col de la Cirère fins al Puig del Pèl-de-ca és molt pronunciada i presenta un flanqueig final que pot resultar complicat amb condicions hivernals.

Perfil de la ruta 

Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Sortim del refugi de Batère. Un edifici de grans dimensions enclavat al peu de la muntanya. S'hi accedeix per carretera asfaltada des de Corsavy.

Les indicacions són clares, recte fins al Col de la Cirère seguint les marques del GR 10.

Sortim a terreny obert. A la dreta apareix el Puig de l'Estella.

Però avui l'objectiu són aquelles muntanyes. El bony de la dreta és el Puig del Pèl-de-ca i al centre hi ha les Cincreus, un avantcim del Pic de Gallinassa.

El sol comença a pujar per sobre la Torre de Batère.

La primera part del recorregut presenta nombroses cabanes i corrals totalment enrunats.

Segint les marques vermelles i blanques enfilarem fins al Col de la Cirère.

Aquí girem a l'esquerra i deixem el GR. A partir d'ara el terreny s'endureix fins assolir la carena.

Hem d'arribar a la part de dalt i el corriol ens hi durà sense contemplacions.

En una aturada, aprofitem per mirar enrera. Per aquelles muntanyes vam passejar l'altra vegada.

El desnivell es fa més suportable a mida que ens acostem a la carena.

Cal fer un curt flanqueig seguint el corriol. Precaució en condicions hivernals, la caiguda és important.

Arribem a la carena i apareix aquest munt de rocs.

I al final de tot ja veiem el Pic de Gallinassa.

Doncs som-hi, cap al cim!!

A partir d'aquí caldrà anar pujant fins a la carena...

...i seguir-la fins al cim. Les vistes s'amplien. A l'esquerra apareix el Tretzevents.

L'objectiu ja és a tocar. Només cal seguir el corriol que avança cap allà.

Pic de Gallinassa, 2461 metres.

És un bon mirador d'aquesta part del Massís del Canigó.

El Canigó, el que no pot faltar a la cita.

Després d'una bona estona gaudint d'aquesta muntanya solitària, comencem el descens pel mateix camí.

En arribar al munt de rocs que hem vist a la pujada, ens desviem fins al Puig del Pèl-de-ca.

Puig del Pèl-de-ca, 2105 metres. Una mirada cap al Pic de Gallinassa.

I una altra cap al Puig de l'Estella.

Tornem al camí i seguim avall.

Ara anem encarats al Puig de Saint-Pierre i el Puig de l'Estella.

Tornem al Col de la Cirère...

...i tornem al punt d'inici seguint les marques del GR 10.


Fins aquí la ruta al Pic de Gallinassa, un mirador formidable!!