13 de des. 2011

Puigpedrós, 2914 metres. Des del refugi de Malniu.

Introducció
*Aquesta ruta es va fer el dia 7 d'octubre del 2007.

El Puigpedrós és un cim particular. Pot presumir de ser el sostre de la provincia de Girona però, en canvi, no és sostre comarcal. M'explico. El Puigpedrós està situat a la Cerdanya, una comarca que té una part a la provincia de Girona i l'altra a la provincia de Lleida. Així, doncs, és el cim més alt de la provincia de Girona, amb 2914 metres, superant al Puigmal amb 4 metres. Però en canvi no és el cim més alt de la Cerdanya, superat per la Tossa Plana de Lles amb 2916 metres, que es troba a la part lleidatana.

L'ascensió al Puigpedrós és molt senzilla si les condicions meteoròlogiques són favorables. Sortint del refugi de Malniu, només s'ha de pujar pels lloms suaus de la vessant d'aquesta muntanya. En cas de boira i vent fort, bastant comú per aquesta zona, les coses canvien.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Refugi de Malniu  (2130 m)
Punt d’arribada: Refugi de Malniu  (2130 m)
Horari: 5 hores  
Alçada màxima: Puigpedrós (2914 m)
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris crampons i piolet.
Dificultat: Fàcil.



Accés
Des de Puigcerdà s'agafa la carretera N260 en direcció a la Seu d'Urgell. En passar pel poble de Ger es gira a la dreta per la carretera GIV-4031 en direcció a Greixer i Meranges. En arribar a Meranges, cal sortir per la pista de terra en bon estat que va en direcció NE. Es continua per la pista i seguint els indicadors que porten al refugi de Malniu, es gira a l'esquerra en un revolt molt marcat. Es continua pujant pocs metres fins al refugi.

Ruta

En aquesta ocasió pugem el dia abans i dormim al refugi. En general, el tracte el recordo bastant bo. Al matí, després d'esmorzar, ens preparem per començar a caminar.


Anem a buscar el camí que surt de l'extrem de l'aparcament, seguint les marques del GR11 en direcció W.


El dia és excel·lent. A la fondalada, Puigcerdà està lleugerament tapat per la boira.


Per l'altra banda, el sol comença a il·luminar les parets del Cadí.


Anem guanyant alçada molt ràpidament. Aviat arribem al cim secundari del Pic de les Mulleres del Puigpedrós. Des d'aquí ja es pot veure el que ens falta pel Puigpedrós.


Un servidor, amb el cim al darrera.


Ara arriben en Marc i la Carme, a contrallum.


Una mirada enrera, sembla que alguns núvols ens volen molestar. Però res greu.


Puigpedrós o Campcardós, 2914 metres. Cim ample, de formes molt suaus.


Un petit descans al cim.


Una mirada cap al Puigmal. De fet, està tapat pels núvols.


Després d'uns minuts al cim, comencem el descens pel mateix camí seguit a la pujada. La baixada és ràpida en poc més d'una hora arribem al refugi.


I fins aquí el repàs d'aquesta ruta senzilla i ràpida a un cim que pot presumir de ser el sostre de Girona, simplement això.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada