7 de jul. 2013

Circ d'Engorgs, el jardí del Puigpedrós.

Introducció
Us presentem una ruta circular exigent. Els lectors habituals del blog ja haureu notat la nostra afició per recórre carenes i crestes senzilles, enllaçant diferents cims en una sola jornada. Doncs aquest itinerari no és cap excepció. Recorrerem el Circ d'Engorgs (la Cerdanya), un indret de gran bellesa on es pot palpar ambient d'alta muntanya sense aglomeracions.

Sortint del Pla de Campllong, seguirem el riu Duran fins al mateix circ d'Engorgs i allà ens enfilarem fins al Pic d'Engorgs. Un cop hem assolit la cresta, l'anirem seguint en sentit antihorari passant per la Tosseta de l'Esquella o Pic del Calm Colomer. Baixarem a la Portella d'Engorgs i a continuació ens tornarem a enfilar, ara cap al Bony del Manyer. Des d'aquí es veu el cim de La Carbassa, molt lluny. Així que no queda més remei que seguir la carena molt ampla i senzilla fins allà. La baixada segueix el torrent del Torer. Cal dir que és un descens sense camí evident i en algun punt es pot fer un xic feixuc però no presenta cap dificultat.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Prat de Campllong (1730 metres)
Punt d’arribada: Prat de Campllong (1730 metres)
Horari: 11 hores 20 minuts
Cims: Pic d'Engorgs, 2818 metres
          Pic del Calm Colomer o Tosseta de l'Esquella, 2869 metres
          Bony del Manyer, 2807 metres
          Bony del Manyer Sud, 2809 metres
          La Carbassa, 2738 metres
Distància: 17,9 km
Desnivell acumulat: +1506 metres
Material: En condicions hivernals seran necessaris els grampons i el piolet. 
Dificultat: Mitjana. L'itinerari no presenta cap dificultat tècnica però és un circuit d'alta muntanya exigent des del punt de vista físic.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
L'inici de la ruta és l'aparcament del Pla de Campllong, a la carretera que va de Meranges cap al refugi de Malniu. La primera part del recorregut pren direcció nord seguint la vall del riu Duran.


Fixem-nos amb el pont de fusta. A la tornada, el creuarem.


Avancem per l'ombra encarats cap al Puigpedrós.


És any d'aigua i aquesta baixa per on pot. Mireu com estan el camins...


Els salts d'aigua estan espectaculars.



L'ascens és distret. Ara per corriol i bosc, ara per valls amb vistes...


En aquest punt ens separem. En Xavi, en Met i en Tit es desvien a la dreta per pujar al Puigpedrós. Mentre que la Nuri i un servidor, que ja havíem pujat a aquest cim fa uns quants anys, decidim continuar recte.


Una mirada cap al camí seguit fins ara.


I continuem amb més espectacle d'aigua. El riu baixa encaixat entre les roques.


Enllaç amb el GR 11. Girem a l'esquerra en direcció al circ d'Engorgs. A partir d'aquí el camí és molt evident.



Poc a poc anem guanyant altura fins que apareix el circ d'Engorgs. La primera imatge d'aquest racó dels Pirineus és increïble.


També ens apareix el refugi Folch i Girona. Anem cap allà i aprofitarem per fer un descans.


Refugi Folch i Girona, propietat de la FEEC. És lliure i disposa de taula, lliteres, mantes i estufa.


L'espectacle que tenim a davant és un "xute" d'energia, això sí que són Pirineus en estat pur. Amb aquest decorat l'esforç és més suportable.


Deixem el refugi avall i anem guanyant alçada seguint el riu.


A la part superior es pot veure la cresta que seguirem més tard.


Les Mulleres dels Engorgs i el Pic d'Engorgs, on pujarem tot seguit pel llom que baixa per l'esquerra.


Mirant a la Portella de Meranges, va apareixent el Roc Colom.


El tram final de pujada és directe, sense contemplacions i seguint els rocs grossos. Malgrat tot, la sensació de felicitat és tant gran que el cansament desapareix per complet.


Pic d'Engorgs, 2818 metres. La sensació de solitud és total i les vistes són excel·lents. Aquí en teniu una petita mostra. La vall recorreguda durant l'ascens i el Cim de la Costa de Montmajor a l'esquerra.


El sostre de la provincia de Girona i cim d'on estaran baixant els altres companys de ruta.




Un zoom al Carlit.


La zona de Porte-Puymorens i la Vall de Campcardós al mig.


La zona més oriental d'Andorra a davant i al fons tenim un mar de muntanyes de l'Ariege.


Els Pics d'Envalira de més a prop.



La carena que seguirem a continuació.



Poc a poc van arribant els "expedicionaris" del Puigpedrós.




Ens fem la foto de grup. D'esquerra a dreta: Marc, Xavi, Tit i Met.


Haureu notat que en aquesta foto hi falta la Nuri. El motiu és que ha decidit anat tirant cap al coll més occidental del Pic d'Engorgs. Així que l'anem a recollir i continuem la cresta.


Una mirada cap al Pic d'Engorgs, on érem fa poca estona.


I ara cap a la Tosseta de l'Esquella, proper cim del dia.


La part superior d'aquest cim és un altiplà allargat.


Tosseta de l'Esquella o Pic de Calm Colomer, 2869 metres.



El Puigpedrós i el Pic d'Engorgs.


El Circ d'Engorgs amb tots els seus estanys.


 Aquí sí que ens podem fer la primera foto de cim al complet.


Després d'un bon descans, continuem carenant cap a la Portella d'Engorgs.


Aquest tram de camí és, potser, el més complicat. Tanmateix, no passa de ser un flanqueig senzill per grans blocs de roca.


Ara estem davant del Puigpedrós, visible durant bona part de la jornada.


Mentre, ens anem acostant a la Portella d'Engorgs (cornisa de neu).


Una mirada enrera al tram superat...


... i continuem per terreny més amable.


Portella d'Engorgs, 2689 metres. Aquest punt pot servir per abandonar la cresta tot seguint el GR 11 fins al refugi Folch i Girona i desfer el camí de l'anada.


Però com que tothom en vol més, decidim enfilar la pala que ens portarà al Bony del Manyer.


Bony del Manyer, 2807 metres.



La carena que ens queda, amb el Bony del Manyer Sud en primer terme.


El Roc de Lliçà, desplaçat uns metres a la dreta del cim amb la Tossa Plana de Lles al fons.


L'Estany de Calm Colomer als peus del cim, un altre bonic racó.


Si la vessant nord del Bony del Manyer és amable i senzilla, la seva cara sud és una mica més feréstega. Malgrat tot, no ofereix cap dificultat a l'hora de baixar.


La carena és fàcil de seguir, amb corriols ben definits.


Bony del Manyer Sud, 2809 metres. En alguna cartografia apareix aquest cim com al veritable Bony del Manyer, doncs és 2 metres més alt que l'anterior. En tot cas, passem per allà i el considerem com a tal.


La Nuri també està contenta de la jornada muntanyenca que estem tenint i el celebra amb satisfacció.


Com que és l'últim cim que farem tots 5, aprofitem per treure les millors gales!



Seguim carenant per un continu puja i baixa. La Carbassa ja apareix al fons.


Just on apareix la congesta de neu, és Portella del Torer. En aquell punt començarem el descens...


...però abans en Xavi, en Tit i un servidor fem un puja i baixa al pic de La Carbassa.


La Carbassa, 2738 metres. Bonic mirador de la Cerdanya.




Amb l'omnipresent Puigpedrós.


La Tosa d'Alp, mig tapada pels núvols.


La Tossa Plana de Lles i la Muga.


I el que escriu.


Tornem a la Portella del Torer, on ens esperen en Met i la Nuri. La baixada és directe, primer per terreny més pedregós, però senzill...


...després per prats...


...zones de vegetació més densa amb ginesta, ginebró i nerets...


...i finalment per un bosc de pins més vertical que ens deixa a al camí.


Seguim el camí cap a la dreta i arribem al pont que hem vist al principi.


Que ens torna al cotxe gairebé 11 hores més tard!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada