4 d’ag. 2013

Santa Magdalena de Cambrils, 1547 m. Passejant per Vallfogona.

Introducció
Si heu seguit les novetats de la casa, ja haureu notat que aquesta setmana ha estat intensa. Però no cal perdre les costums, i la caminada del dissabte ja és una tradició. Per tant, proposem un itinerari amb diferents opcions. Una variant curta que surt de Vallfogona de Ripollès i puja a l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils. I una opció més llarga que enllaça aquesta ermita amb el Castell de Milany. D'aquesta manera cadascú pot fer la que més li agradi.

La ruta que trobareu en aquest cas és la variant curta. (Si algú vol més informació del Castell de Milany, la trobarà aquí). Sortint de Vallfogona de Ripollès seguirem el PR que puja a Santa Magdalena de Cambrils. Mentre que la tornada es fa enllaçant diferents camins i pistes, una mica més a l'est que el camí de pujada. Si es vol seguir l'itinerari proposat, recomanaria l'ús de GPS, doncs el descens el considero molt perdedor.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Vallfogona de Ripollès (940 metres)
Punt d’arribada: Vallfogona de Ripollès (940 metres)
Horari: 4 hores 20 minuts
Cim: Santa Magdalena de Cambrils, 1547 metres
Distància: 13,3 km
Desnivell acumulat: +670 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. El descens requereix molta atenció ja que es fa per zones de prats i bosc molt perdedors, recomanable GPS.



Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
El punt de partida serà a Vallfogona de Ripollès, camí de la zona esportiva.


Amb previsió d'altes temperatures, enfilem la pista en direcció a llevant.


Darrera la portella de Vallfogona, s'alça la Serra de Santa Magdalena i la Serra de Milany.


En un revolt molt pronunciat de la pista, a l'alçada del Torrent de Llaés, prenem el camí que surt recte. A partir d'aquí estarà tot indicat amb marques grogues i blanques (PR).


Organització. Cal creuar el torrent i ho farem pel pas habilitat.


Buscant l'ombra, voregem alguns camps.


El torrent de la Bauma ens mostra un petit spa.



El camí és molt agradable, combinant zones obertes...


...amb alguns corriols més costeruts.


Puigvassall, 1252 metres. Sembla un antic mas mig abandonat.


Aquests dos s'han posat d'acord a l'hora d'escollir la samarreta.


Finalment, després de superar alguna pujada més dura, apareix l'ermita de Santa Magdalena.


Santa Magdalena de Cambrils, 1547 metres. El cim no és gran cosa, una ermita n'ocupa la part principal. I està mancat de vistes. Sincerament, no entenc com els senyors de la FEEC l'han inclòs en el "repte dels 100 cims" i, en canvi, han tret altres muntanyes més estètiques com el Roc de Sant Salvador, per posar un exemple. Val a dir que la pujada sí que té el seu encant.

Una foto de cim. D'esquerra a dreta: Xavi, Met, Miquel, Tit i Marc.


Arribats a aquest punt ens separem. La resta del grup faran una circular més llarga passant pel Castell de Milany. Mentre, decideixo baixar pel Collet de la Berruga fent una circular més curta, doncs noto un dolor al genoll i no vull forçar-lo gaire.

Vaig fins a la part posterior de l'ermita, seguint les marques del PR.


Des d'aquí sí que hi ha una bona vista, en aquest cas del Puigsacalm.


Als peus de la torre d'alta tensió, abandono el PR i giro a l'esquerra. Al principi per pista ampla.


La línia elèctrica baixa directa. Haurem d'arribar als prats del fons però la pista fa una mica més de volta.


Tot i que les vistes no són gaire clares, es pot veure el Canigó al fons.


Més pastures, en aquestes zones obertes el sol escalfa fort.


Per sort, agafo un corriol que s'endinsa a la fageda i la temperatura baixa uns quants graus.


Quan comentava que el descens és molt perdedor, em referia a aquestes situacions. Es combina bosc amb prats i cal trobar l'entrada del camí novament. Alguna vegada l'entrada no és del tot evident. En aquest tram el GPS m'ha servit de gran ajuda.


Vallfogona ja apareix a l'horitzó, signe evident que la caminada s'acaba. 


Però abans cal creuar un altre petit oasi.


I per camí conegut ens acostem a Vallfogona.


Que tenim cada vegada més a prop.


Sense més novetats, arribo al punt final de l'itinerari i em disposo a esperar als valents que han anat al Castell de Milany. No cal dir que, amb una cervesa als dits, l'espera no es fa tant llarga.

2 comentaris:

  1. Wonderfull paisages, felicitades por bello fotos Marc.

    ResponElimina
  2. De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si podeu fer-ne difusió

    animeu-vos !!

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    ResponElimina