15 de juny 2017

Pic de l'Infern (2869 m). Un clàssic que sempre sorprèn.

Introducció
Aquesta vegada us proposem una ruta clàssica del Pirineu Oriental. Un itinerari que ha de constar a qualsevol currículum muntanyenc. Unir el Bastiments amb el Pic de l'Infern és un plaer pels sentits. Una carena panoràmica i fàcil uneix el Bastiments amb el Freser. La segona part requereix de més atenció, sense arribar a complicar-se, donant-li un punt d'emoció. Estar al Pic de l'Infern és increïble. Allunyat de l'excursionisme de masses del Bastiments i envoltat de muntanya es miri on es miri.

L'itinerari surt de l'estació de Vallter 2000 i puja al Bastiments pel Coll de la Geganta. Una vegada assolida la cota màxima, cal devallar fins a les Collades de les Comes de Malinfern i pujar al Pic Freser. Es continua per la cresta més estreta fins al Pic de l'Infern i el Pic dels Gorgs. La tornada es fa seguint la carena fins a la cabana de Tirapits i es retorna pels Aigols Podrits fins al Coll de la Marrana. Una vegada aquí, només queda tornar al punt d'inici passant per l'antic refugi d'Ulldeter.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Vallter 2000 (2160 metres)
Punt d’arribada: Vallter 2000 (2160 metres)
Horari: 6 hores 35 minuts
Cims: Bastiments, 2881 metres
             Pic Freser, 2834 metres
             Pic de l'Infern, 2869 metres
             Pic dels Gorgs, 2851 metres
Distància: 12,6 km
Desnivell acumulat: +1025 metres
Material: En condicions hivernals seran necessaris els crampons i piolet. 
Dificultat: Mitjana. És un circuit d'alta muntanya. El tram de cresta entre el Pic Freser i el Pic de l'Infern requereix certa atenció. Cal respectar les condicions meteorològiques, molt canviants a la zona.

Perfil de la ruta 


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Comencem amb la típica vista del Gra de Fajol Petit.

El dia es mostra clar, per gaudir de la ruta. Som-hi!!

El Gra de Fajol, imponent, amb el Coll de la Marrana. De tornada, baixarem per allà.

Clot de la Xemeneia. A l'hivern ha de tenir un aspecte menys tranquil.

Seguim el corriol que porta al Coll de la Geganta, encarats cap al Gra de Fajol.

Ja veiem el coll.

Coll de la Geganta, 2611 m.

Girem cap al Bastiments. L'itinerari és evident, seguint el llom.

Darrera ens queda el Pic de la Dona.

Continuem el camí. Estic gaudint de la pujada en cada pas. Com m'agrada aquest terreny.

En Joan va guanyant metres, sense pressa però sense pausa. A bon ritme.

I el que ens queda per pujar, ja ho tenim...

Bastiments, 2881 metres.

Abans de continuar, farem una pausa. És moment de descansar i fer allò que tant ens agrada, identificar els cims que ens envolten.

Continuem per la carena. Baixem fins a les Collades de les Comes de Malinfern seguirem fins al Pic Freser.

La baixada és fàcil, per corriol molt pedregós.

La Coma Mitjana. Encara no he trepitjat mai aquest bonic racó. Aviat hi haurem de posar remei...

...però avui, l'atenció es centra en el que tenim davant.

Collades de les Comes de Malinfern, 2705 m. El Pic Freser ja està en primer pla. El Pic de l'Infern apareix a la dreta.

Cal fer un últim esforç per aconseguir el segon cim de la jornada.

Darrera ens queda el Bastiments.

Pic Freser, 2834 metres. Continuem admirant l'entorn.

I finalment, el Pic de l'Infern amb la cresta que seguirem.

Perdem uns metres per terreny rocós.

I busquem el millor pas entre la roca. Sempre és millor tirar-se cap a la cara sud. Molt més assequible i amb corriol marcat.

Una vegada superades les dificultats, el corriol ja ens porta al Pic de l'Infern. Darrera, el tram de cresta seguit des del Freser.

Encarem els últim metres cap al Pic de l'Infern.

Pic de l'Infern, 2869 metres.

La foto de cim amb en Joan. Avui hem fet un bon tàndem.

Les vistes. En primer terme la Serra Mitjana, al fons el Gallinàs.

La cresta seguida des del Bastiments.

En primer terme, el Pic dels Gorgs. Proper cim del dia i complement del Pic de l'Infern.

Tornem al collet que separa els dos pics i ens acostem al Pic dels Gorgs.

Pic dels Gorgs, 2851 metres.

Una última mirada al Pic de l'Infern, un cim altiu i espectacular.

Seguim la carena cap a la cabana de Tirapits. En aquest tram hi ha una llosa de roca blanca que pot comportar algun problema si està molla o amb gel. Grimpada fàcil.

Baixem fins al coll. Allà hi ha la cabana de Tirapits. Poc abans de la cabana deixarem la carena i baixarem per la pala d'herba.

Ens situem sota la roca blanca de fa una estona. Encara passa gent...

Contemplem el Pic de l'Infern. Una muntanya allunyada de la resta i estètica.



La tornada és un passeig fàcil pel pla dels Aigols Podrits. Ens sentim còmodes, sabent que gairebé tenim la feina feta. 

A la dreta, s'obre la Coma de Vaca, amb el riu Freser.

És una tornada plàcida que ens deixa boniques estampes.

Coll de la Marrana, 2529 metres.

Baixarem pel GR 11, camí del refugi d'Ulldeter. Aquí caldrà salvar una petita congesta que encara s'acumula a aquesta zona.

Continuem baixant per camí ample.

D'allà venim, el coll ja ens queda enrera.

Molt a prop d'on som, fa més d'un segle hi havia l'antic refugi d'Ulldeter. Ara en queden quatre rocs.

I per acabar, trobem aquesta colla que ens espera.

Una ruta clàssica que sempre sorprèn i obre nous horitzons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada